Myron - Free

Written By Jordi Esquerra

PUBLICACIÓ ORIGINAL FEBRER 2023:

Aquest es un dels meus descobriments favorits i el posaria sens dubte al meu top 3 d'àlbums de soul de tota la història.

No sé com vaig anar a petar a la seva música però recordo que era 2017 i estava ocupat fent coses mentre escoltava música, i llavors “Free” va començar a sonar i al cap d’uns quants compassos vaig pensar: Espera, espera… qui és aquest??

Ràpidament vaig investigar el seu perfil d’artista, tenia pinta de ser un artista bastant humil. El seu catàleg era bastant reduit i tenia pinta de ser bastant desconegut, a jutjar pel nombre de reproduccions. Com podia ser??

Vaig tenir aquest àlbum sonant sense parar durant varies setmanes i encara hi torno sovint. Myron és un talent natural. No és només la sensibilitat que desprèn, lo sincera i propera que sona la seva veu,... Son també les lletres, i la manera tnt orgànica amb que flueix la música, la mesura amb que toquen els instruments,... És tot tant chill i tant groovy…

Però sobretot, en la meva opinió, el principal es que l’àlbum transpira tant d’amor... Per la música, per la gent al seu voltant,... Pots palpar-ho. 

Se’m fa difícil decidir-me entre les millors cançons del disc, però crec que em quedaria amb “Heaven”, que obre l’àlbum, “Darkside”, “Can’t Deny”, les bones vibracions de “Free”, “No Other Love” on li canta al seu nadó, i “Said I Love Her”, una cançó que es nota molta sentida, considerant la intensitat de l’emoció a la seva interpretació. 

Vaig intentar rascar una mica més però vaig ser incapaç de trobar cap crítica o anàlisi del disc enlloc. El que sí vaig acabar trobant es que va desenvolupar una carrera sòlida a la indústria, amb més de 20 anys d’experiència. El següent i últim àlbum de Myron va ser amb col·laboració amb Meshell Ndegeocello i Robert Glasper (que ja tenia un nom però no havia arribat a petar-ho encara) i després d’això ha produït i treballat amb altres artistes destacats com Ron Isley, Dru Hill i Conya Doss. Així que sí té un nom a la industria, però és realment una llàstima que el seu projecte en solitari no hagi agafat més volada. 


En qualsevol cas, quin millor alicient que descobriments com aquest per a arrancar el blog i posar en valor la curació, que, encara en el boig món d’avui, serveixen per a donar a conèixer perles d’ara i d’abans que no han mai de caure en l’oblit.

ON POTS TROBAR-LO:


Jordi Esquerra